Massificació. Cada cop arriben més alumnes immigrants a les escoles de la ciutat. La seva arribada acostuma a ser imprevista i nombrosa, i queda en evidència la poca planificació que hi ha respecte a la saturació que suporta la matrícula viva, tot deixant generalment un gran marge a la improvització i bona voluntat dels centres escolars. Les xifres parlen d'uns 400 nens sense escolaritzar en cap centre, encara que l'Ajuntament rebaixa aquest nombre fins els 265.

Aquesta situació ha portat als directors de trenta escoles de Badalona a denunciar públicament els fets. N'arriben de l'ordre de 30 i 40 noves sol·licituds cada setmana. Els docents es queixen que això merma la qualitat de l'educació i que disposen de pocs recursos per fer-hi front. Per això volen que la Conselleria d'Educació els ordeni oficialment augmentar el nombre d'alumnes que han de tenir per classe, donat que moltes de les aules badalonines soporten avui grups de gairabé trenta alumnes. Actualment el límit per línia està fixat en 25. Mentrestant, com a mesura de pressió i de denúncia, ja han anunciat que cap escola acceptarà cap nou alumne més.

Per paliar aquest desori, l'Ajuntament i la Generalitat volen crear als barris de Montigalà, Llefià i Bufalà una espècie d'aules tipus alberg que, de manera provisional, rebin en un futur als nouvinguts que es trobin en aquest impàs, solució a la que s'oposen els directors d'escola perquè, segons asseguren "crearà alumnes de primera i de segona". El regidor d'Educació i Serveis, Josep Duran (PSC), ja ha dit que troba "exagerat parlar de massificació", tot i que reconeix que alguns centres poden patir manca d'espai.