A Badalona els resultats electorals aconseguits pels socialistes (i els seus socis de govern) no podien ser més decebedors. Les respostes a aquesta situació no cal que les busqui Maite Arqué gaire lluny: la ciutadania percep com clarament negativa la gestió municipal.

És cert que la campanya del principal grup de l'oposició ha estat radical, agressiva i oportunista. Però, tanmateix, no és menys cert que la gent de Badalona està fins el capdamunt de percebre que en aquest municipi de més de 200.000 habitants, el seu Ajuntament no fa res per sol·lucionar els problemes més reals.

Problemes de circulació i carrers sencers aixecats o plens de dobles fileres (això és una ciutat o és una urbanitzacio?). Problemes de transport (el servei dels autobusos municipals deixa molt que desitjar, per no parlar de la eterna mancança del metro). Problemes per portar als nens a escoles-bressol (municipis amb molts menys habitants tenen les mateixes o més que nosaltres). Problemes de brutícia a carrers, parcs i jardins (doneu-vos un tomb per qualsevol vorera). Conflictes de convivència (res a dir, vox populi). Impostos brutals (un dia parlarem del preu públic per recollida de residus, per exemple). Problemes de gestió i planificació (quin és el model de ciutat que volem, senyora alcaldessa?). Sospites dels càrrecs de confiança (per què va marxar Muntsa Ninso?). Problemes per accedir a una vivenda (on sòn els pisos promesos, senyors de l'Ajuntament?)...

La pica de la paciència s'omple quan gota a gota rajen els problemes. I resulta sarcàstic que la gent cregui que les grans actuacions municipals passen per les bones intencions, per inaugurar per enèsim cop Ca l'Arnús, perquè puji de categoria el Badalona CF, per fer la gran macrolínia immobiliaria costanera o canviar les bombetes dels semàfors.

2.311 vots en blanc i un 54% d'abstenció a Badalona no és poca cosa. Certament, que els que manen pateixin un càstig polític d'aquestes dimensions serà perquè alguna cosa hauran fet malament.