Informa: Diari AVUI

"Aquesta nit em caldrà molt silenci per oferir-vos el millor que tinc. Gràcies", va comentar el Boss
al públic

En aquesta ocasió no va ser gaire puntual, com ho sol ser. Bruce Springsteen va aparèixer ahir fregant les deu del vespre a l'escenari del Pavelló Olímpic de Badalona per oferir un recital davant del seu fidelíssim públic català. Una diferència significativa, el Boss va sortir sol, sense
cap banda que el recolzés.

Un escenari auster, amb teles negres, il·luminades de diferents colors segons el moment. Un piano, un harmònium, una tauleta amb una lampareta a sobre, uns canelobres penjant del sostre. Aquesta era tota l'escenografia que necessitava Bruce Springsteen per mostrar el vessant més íntim i despullat de la seva música, de les seves cançons.
Ben mirat, en un espai ampli com el Pavelló Olímpic de Badalona, tot i que més petit que el Palau Sant Jordi, el Boss no estava ben bé a prop del públic. Potser sí de les primeres files de la pista, però no del conjunt dels espectadors. Tant és, el format acústic d'aquesta gira de presentació del seu darrer treball discogràfic, Devils & Dust -que ha assolit ja el Disc d'Or a l'Estat-, feia que les cançons, tant les noves com les antigues, sonessin més properes, més a flor de pell.

Cançons noves i antigues

A l'hora de tancar aquesta edició, Bruce Springsteen encara estava desgranant un repertori que, en la primera meitat del recital, optava més pels temes de discos anteriors que pels de l'àlbum més recent. Un repertori que, en tot cas, el públic esperava impacient. Pancartes en diversos idiomes -"You'll never die", "Grazie, Bruce"- que evidenciaven que els fans del Boss viatgen on sigui per gaudir del seu ídol, o una senyera amb la paraula Fire inscrita eren alguns dels elements de la decoració espontània de la pista de la Penya. La cridòria s'anava fent més intensa a mesura que l'hora prevista del concert, dos quarts de deu, s'anava quedant enrere, mentre el públic ovacionava l'anunci en català d'apagar els mòbils, després de sentir-lo en anglès i castellà.
Un primer avís, cap als volts de tres quarts de deu, amb una baixada de llums, va ser una falsa alarma. Mentrestant, per la megafonia del Pavelló anava sonant Bob Dylan, una tria no pas equivocada, no debades el nom del cantant nord-americà s'ha citat sovint com a referent a l'hora de comentar els dotze temes que integren Devils & Dust.

Finalment, vorejant les deu del vespre, Bruce Springsteen va aparèixer a l'escenari enmig de la histèrica cridòria general. Amb el seu català ben après el Boss, després del "Bona nit" de rigor va advertir que "aquesta nit em caldrà molt silenci per oferir-vos el millor que tinc. Gràcies". I sens dubte va ser el millor. No va ser un concert per saltar i botar, per moure's frenèticament al ritme de la música del Boss. Al contrari, va ser una vetllada per escoltar assegut, per assaborir els matisos, per escoltar amb atenció les lletres i per deixar-se seduir -un cop més- per aquest veritable trobador d'Amèrica que s'ha fet seu un bon tros del cor dels melòmans catalans. La qual cosa no vol dir que no hi hagués descàrregues d'energia.

A l'harmònium

D'entrada, Springsteen, il·luminat pels flaixos del públic, es va asseure davant l'harmònium per cantar, acompanyat també per l'harmònica. My Beautiful Reward, que ja va donar el to de concentració lírica que tindria la vetllada. Però també hi havia espai per al to més agressiu, combatiu, de Reason to Believe, amb el so distorsionat com si vingués d'una ràdio vella, i Springsteen, només amb l'harmònica, colpejant el terra furiosament amb el peu dret. El Boss agafaria la guitarra per interpretar el tema que dóna nom al disc que ha generat la gira, Devils & Dust,