Informa: El Periódico/Manuel Cabello

• Presenten a la Generalitat un pla urbanístic i social de 40 milions d'euros

Per primera vegada en la història, Badalona i Santa Coloma, dos municipis veïns que històricament han viscut d'esquena l'un de l'altre, s'han unit per dignificar la seva frontera. Tots dos municipis van presentar ahir un projecte per reformar urbanísticament i socialment els seus barris limítrofs, amb la finalitat que la Generalitat l'inclogui dins la llei de millora de barris i poder-se beneficiar així de les inversions que el Govern té previst portar a terme a les barriades més degradades de Catalunya.
"Desgraciadament, aquests barris compleixen tots els requisits que demana la Generalitat per optar a aquestes ajudes", va assenyalar l'alcaldessa badalonina, Maite Arqué, per justificar la candidatura conjunta. Arqué va assegurar que "és el moment que les administracions, especialment l'autonòmica, reparin un deute històric amb aquests barris".
El projecte preveu nombroses actuacions urbanístiques per esponjar una zona a penes de dos quilòmetres quadrats on viuen 138.000 persones, un terç de la població dels dos municipis. Obertura de carrers, creació de places i espais de convivència, construcció d'equipaments, rehabilitació d'edificis i eliminació de barreres arquitectòniques són algunes d'aquestes actuacions.

PROGRAMES SOCIALS
El pla no només preveu actuacions urbanístiques, sinó també socials com per exemple programes de formació laboral, increment de les ajudes socials a avis, creació d'equips de suport a nens i joves i mesures de dinamització del petit comerç.
Les inversions previstes arriben als 40 milions d'euros (6.655 milions de pessetes) en quatre anys. La Generalitat aportaria 30 milions i cada municipi, cinc milions més. El projecte afecta quatre barris de Badalona (Sant Joan i Sant Antoni de Llefià, la Salut i la Pau) i tres de Santa Coloma (Fondo, Raval-Safaretjos i Santa Rosa). Segons l'alcalde colomenc, Bartomeu Muñoz, "l'objectiu és millorar la qualitat de vida dels ciutadans que viuen en aquests barris", que van créixer descontroladament a la dècada dels 50.