Informa: El Punt/Sara Muñoz

> L'operació, realitzada en sòl públic, es va fer quan Àngel Puyol dirigia l'empresa Engestur

El cap d'Alcaldia de l'Ajuntament de Badalona, Àngel Puyol, va autoritzar mentre dirigia l'empresa municipal Engestur la construcció d'un edifici amb cinc dúplexs, part dels quals van ser adquirits, a preu de mercat, per ciutadans vinculats al personal de l'organització, entre els quals hi ha una filla seva. L'operació, a més a més, es va portar a terme en un terreny que, incialment, havia de ser destinat a habitatge públic. Puyol diu que aquells pisos «no hi havia manera de vendre'ls».

El març del 1996, l'empresa municipal Engestur, aleshores sota la direcció de l'actual cap d'Alcaldia de Badalona, va iniciar la construcció d'un edifici amb cinc dúplexs al número 43 de l'avinguda Ros i Güell. Els cinc habitatges es van vendre a preu de mercat, tot i que en l'expedient de la promoció indica que la finca, si més no d'inici, va ser expropiada per l'Ajuntament per fer-hi habitatge públic. Àngel Puyol assegura que una auditoria, de la qual no ha aportat documentació, va recomanar vendre'ls a preu de mercat per obtenir guanys i reduir el deute de l'empresa. Així es va fer i part dels dúplexs van ser adquirits, poc després de l'inici de les obres, per ciutadans vinculats al personal d'Engestur, entre els quals hi ha una filla de Puyol i la germana de la seva secretària actual.
El mateix Àngel Puyol reconeix que una part d'aquests habitatges van ser adquirits per persones properes a Engestur, però ho argumenta referint-se a «les dificultats» que tenien per vendre els pisos. Segons la seva versió, dos dels cinc dúplexs de Ros i Güell van exhibir durant un any el cartell de «pis en venda», sense que ningú els adquirís. «Va ser llavors quan la meva filla el va comprar», manté.
Les paraules del cap d'Alcaldia, però, es contradiuen amb l'expedient de la promoció. Segons s'hi pot llegir, quatre dels cinc habitatges van ser comprats quatre mesos després que es comencés a aixecar l'edifici i, per tant, van ser adquirits sobre plànol. Els contractes d'arres, concretament, es van signar entre el 26 i el 31 de juliol de 1996. Els pisos, segons això, no van poder estar un any a la venda, com defensa Puyol. L'exdirector d'Engestur sosté, a més a més, que l'operació es va fer poc després que ell abandonés el càrrec al capdavant de l'empresa municipal, com a conseqüència d'una remodelació de les àrees fruit d'un pacte entre el PSC i CiU. En els contractes d'arres, però, hi figura el seu nom. I és més, en el cas de l'habitatge que
va ser adquirit per la seva filla, en el contracte d'arres només hi consta el nom de la parella d'aquesta. En l'escriptura del pis, en què Àngel Puyol ja no apareix, hi figuren els dos membres de la parella.
L'afer és conegut per l'alcaldessa Maite Arqué (PSC), que no ha volgut fer cap declaració. És el primer tinent d'alcalde, Eduard Tortajada, qui ha ofert una versió dels fets. Segons ha declarat, l'actual gendre de Puyol va adquirir el pis quan no era parella de la seva filla, tot i que eren amics. En aquell moment, l'actual cap d'Alcaldia dirigia Engestur. Al cap d'uns mesos, segons Tortajada, la parella es va prometre. En l'escriptura del pis, signada el 3 de novembre de 1997, ja hi consten tots dos. Puyol ja estava desvinculat d'Engestur